diumenge, 22 de novembre del 2009

Fotos Edgar Allan Poe

Bueno buenoo
aqui deixo per fí les fotos de Egar Allan Poe.
Posaré las imatges i las comentare una mica.
Com ja había comentat les fotos perteneixen al conte de " El gat negre". En algunas fotografies he volgut reflexar una frase que el home diu en el conte referintse a una cosa que la seva dona pensa.
<<mi mujer, que en el fondo era bastante supersticiosa, hacía frecuentes alusiones a la antigua creencia popular, que veía brujas disfrazadas en todos los gatos negros. >>
doncs, jo he reflexat una part del gat i una altre com si fos una bruixa.( que la foto final es una d'aquestes)i en altres he volgut reflexar el gat o la dona com si fossin ja morts.







La primera ( que és la foto definitiva ) surto jo de perfil amb un maquillatge fet per m'a germana representant un "esquelet" o en descomposició i l'altre meitat la cara del gat Pluton amb nua mascara. La he triat perqué crec que cumpleix amb l'estetica Poe.







La segona intento reflexar el gat com si fos la creença de la dona, com si fos una bruixa.









La tercera va més amb la idea de la primera foto, pero el aspecte de la dona més "normal".





La cuarta té més l'aspecte del gat peró un cop l'home l'a tret el ull.

(En totes les fotos que sorto de gat tinc el ull dret negre representan que no té ull per culpa del home.)

La quinta i ultima que posar-he es aquesta, que reflexeix més clarament la superstició de la dona. He tapat el ull i sonric una mica perqué doni la sensació de "diabolic".

dijous, 19 de novembre del 2009

Ultima i definitiva; Foto Edgar Allan Poe

He estat fent fotos i provant distintes idees, enquadraments etc.
I he escollit una que m'a agradat força, ara hem falta retocarla i després las posaré al blog.
Explicaré com van una mica.
La foto final que he escollit perteneix al conté de Edgar Allan Poe de "El Gat negre".
Surt la meva figura com a autorretrar, com si jo fos la dona quan mor a mans del protagonista, i al costat ( hi ha unes altres on surt sobre meu) el gat negre ( qe casualment tinc una gateta negra que m'ha fet de model per l'ocasió).
Surto plena de sang i amb "l'estética Poe" de la qual sempre parlan les Annes
I tinc que donar les graciés a la meva germana que fa caracterització i m'a ajudat molt amb el tema del maquillatge, la estética de la foto etc.
M'ha pintat tota d'un color molt claret, i després m'ha dibuixat ojeras, a fet ferides, etc. La veritat esque sense el seu ajut no m'habria sortit gairé bé.
I jo ara terminaré de fer uns retocs a la foto que vui posar menys llum per fer-la una mica més gòtica, desenfocar ( i bueno, prendre mà al phosotoshop generalment) i la posaré en el blog.

Per fí!!

divendres, 13 de novembre del 2009

Ressenya. Jordi pericot: 20 anys d'art cinètic (1964-1984)

Joan Pericot és un artista que va néixer el 1931. Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona. A pesar de estar ocupat estudiant i treballant, dedicava una mica del seu temps a explayar-se en el món del art .L'art que fa Joan és variat, però totes les seves obres consten del mateix tema; el moviment.
Juga amb els seus quadres donant efecte de moviment, també juga amb volúm, ombres, etc.

Alguns exemples de les seves obres:

·Cara nova d'etiqueta (1967)
Oli sobre tela

Aquest ès un exemple de pintura cinètica. En aquesta obra només utilitza pintura per representar el moviment. M'agrada bastant el efecte que consegueix en la part dreta de la cara, intenta que es noti el moviment que fa el home amb el cap, i està vent aconseguit.


·Egomassa (1984)

Pintura sobre fusta


En aquesta obra Jordi vol transmet una font de ego dibuizant-se a sí mateix repetit durant tot el quadre. Utilitza també la técnica de pintura sobre fusta, en aquest quiadre no sembla que tingui la intenció de fer moviment en la imatge, és un altre tema.

MeRda (1894)

Pintura sobre fusta




De totes les seves obres, per ami, la millor amb diférencia. En aquesta obra també fa servir el moviment, aquest cop de la boca humana per que és pugui saber que diu clarament "merda" sembla una crítica a alguna cosa, pero benbé, no se si es així i si ho es, perqué.Amés la forma que pinta els quadres Jordi Pericot són genials, te tocs moderns tipus (Audrey Hearpor..)


Espai 88 en progressió perpendicular

625 T.a T.a en blau i verd (1971)

Metraquilat sobre pintura


Aquesta obra ( no s'aprecia res a la foto) és totalment, i clarament visió obica. A muntat una pintura i una lamina de metraquilat ondulades de forma , que fa efecte obtic.

Espai 12 (1967)

Fusta , acer i pintura

En aquesta obra utilitza a part d'efectes optics, utilitza els reflexos de les làmines de metal per reflexar la pintura d'una fomrma abstracta i uniforme . És de les seves obres més completes, ja que, dintre de una sola obra, combina; pintura, moviment, volúmen..