Ressenya: VINÇON

Ens trobavem en la mateixa excursió que la de Els mons de Coraline.
Les profesores van proposar fer una ressenya sobre algun escaparat, podriem escollir entre visitar el "Pull and Bear" o el "VINÇONT" que va ser la meva elecció final.El VINÇONT és una tenda de decoració, és poden trobar de mobles fins a camares digitals.. no tot , tot és decoració.La botiga de Barcelona inclou a més una sala d'exposicions orientada al disseny gràfic i industrial .
Aquesta botiga va començar en 1934 que va ser firmada amb el nom de VINÇON per una empresa dita Enrique Levi.
La web oficial és: http://www.vincon.com
Aqui exlpica tota la história, o tot lo que és i productes que conté.

Aqui començó la ressenya..

L'escaparat de VINÇONT, té una estéticam tirant a lo infantil, peró alegre, que pot agradar a tot el públic, he estat mirant per la web i sempre va cambiant el escaparat peró sempre, utilitzant els mateixos recursos ( sempre he trobat, mitjons, fusta, pintura, rotllos de paper, ninos de tela o diferents elements) el escaparat que vam tenir oportunitat de veure constaba amb un penjador de roba, tenia posats uns mitjons i uns ninets de tela de color. El terra de l'escaparat constaba amb una base de fusta , i també tenia restes de pintura.

Valuació Personal

la meva valuació seria dir que atrau a persones que tenen gustos més bé artístics, jo vaig fixarme perqué teniem que fer la ressenya peró ami no hem va agradar gaire la decoració si que és cert que crida la atenció peró, per la meva opinió podria tenir altre tipu de escaparat més variat, no sempre fer el mateix, la meva nota personal seria de 6.

Ressenya: Els mons de Colarine

Els mons de Colarine és una pelicula de Henry Selick( Director de Pesadillas antes de navidad ) el cual el productor és Tim Burton, les creacions dels personatges, escenografia, i tot el treball gràfic depen d'ell.Aquests dos ja van treballar abants i com era de esperar van tindre gran remou en el moviment del "stop motion" van fer historieta i dissenys junts, i d'allà va sortir una de les películes més conegudes Pesadilla antes de navidad, després de tants anys que han pasat tornen a treballar junts i tornen a fer un treballdigne de admirar.
Ens van portar a veure aquesta película per qué tinguem una idea clara de lo que és el stop motion.

Sinopsis

La historia gira entorn la Colarine, una nena de 11 anys que junt als seus pares és muden a una nva casa, al principi Caroline és troba trista ja que s'a separat dels seus amics i la cosa on vivien. Tota la estética és grisa i monotona. En aquesta nova casa, Coraline coneix nous "amics" els quals no li agraden gaire, peró també descobreix noves coses en la casa que aixó, li agrada molt més.. Descobreix una porteta petita en una habitació de la casa, un día la obre i troba un món paral·lel al seu ( aixó recorda totalment a Alicia en el país de las maravillas) és troba amb que exisreixen altres pares, altres amics en aquest costat, i li agrada. Un bon día la seva altre mare li prepara una caixeta la cual consta amb un cordil i uns botons, li explica que per quedarse amb ells té que cosir-se els ulls.. Aixó a Coraline li comença a disgustar i encara més quan descobreix que la sebva altre mare és un monstre que la enganya per quedar-se amb ella, la qual està falta de amor.. La sinopsis constaria generalment amb aquesta trama, és una historia per a totes les edats, peró especialment per a petits.

Opinió personal

Ami personalment, veig la historia com una reflexió de la imaginació de un nen, i ami personalment m'agrada bastant, a més visualment està increiblement feta. La meva nota personal seria de 8.

Dissenys pagina web

He estat observant dissenys de pàgines webs, i he trobat moltes, peró aquestes són les més destacables, he trobat un clar exemple de una pàgina ben feta que, a més és una empresa sobre dissenys de pàgines web, i el segon exemple una pàgina qualsevol, sencilla , i un clar exemple de com NO tindria que ser una pàgina personal.


Les dues compten amb una intro, les imatges són la introducció de cadascun.

Exemple bó

http://www.estudiosmoreno.net/

Aquesta imatge es de la intro de la primera web, és una pàgina sencilla, pero amb un disseny bó i pràctic. Per entrar en la web és té que clicar en el ull del centre de la imatge, després de donar-li surt una petita animació flash que et dona la introducció a la web, és una estètica molt frescaque funciona molt bé, i en la meva opinió per anunciar aquesta empresa de dissenys gràfic funciona molt bé.

Exemple dolent

http://mural.uv.es/navible/

Aques exemple és bastant pobre. Buscant en la web diferentes pàgines personals he trobat el clar exemple de com NO té que ser una pàgina web. Bé, la imatge ( com la anterior) és de laintro de aquesta pàgina, molt pobre amb una petita imatge en mig de extensió .gif un fons rosa y lletres bastant normals. Aquest és el tipus de estètica que atreu gens la atenció.

ressenya:John Cage

En John Cage va ser un compositor e instrumentista estadounidense que va néixer en  , 5 de Septembre del 1912, a Nueva York .


Va estudiar amb grans compositors, com Henry Cowell o Adolph Weiss .
La música que John cage componía la tachaven de extranya i sense sentit. Peró ell realitzava aquesta música per sortir del pàs i trencar amb la música monotona.

Les compocinios que ell realitzava les feia ayudant´se del llibre Zen que és un llibre xinés de la fortuna, i serveix per a fer-li preguntes  i ell et respon amb una resposta filósofica perque escolleixis el camí.
Hi ha vegades que en John no feia serbir el Zen i sòrientava gràcies al atzar.
Va arribar a utilitzar un métode amb el cual és transformava una fulla de paper que és trovava no perfectament per a després amb un paper ransparent anar anotant les notes al prentagrama.

És podria dir, que va initziar la música de la nova generació.

Fotos Edgar Allan Poe

Bueno buenoo

aqui deixo per fí les fotos de Egar Allan Poe.

Posaré las imatges i las comentare una mica.

Com ja había comentat les fotos perteneixen al conte de " El gat negre". En algunas fotografies he volgut reflexar una frase que el home diu en el conte referintse a una cosa que la seva dona pensa.

<<mi mujer, que en el fondo era bastante supersticiosa, hacía frecuentes alusiones a la antigua creencia popular, que veía brujas disfrazadas en todos los gatos negros. >>

doncs, jo he reflexat una part del gat i una altre com si fos una bruixa.( que la foto final es una d'aquestes)i en altres he volgut reflexar el gat o la dona com si fossin ja morts.

La primera ( que és la foto definitiva ) surto jo de perfil amb un maquillatge fet per m'a germana representant un "esquelet" o en descomposició i l'altre meitat la cara del gat Pluton amb nua mascara. La he triat perqué crec que cumpleix amb l'estetica Poe.

La segona intento reflexar el gat com si fos la creença de la dona, com si fos una bruixa.

La tercera va més amb la idea de la primera foto, pero el aspecte de la dona més "normal".

La cuarta té més l'aspecte del gat peró un cop l'home l'a tret el ull.

(En totes les fotos que sorto de gat tinc el ull dret negre representan que no té ull per culpa del home.)

La quinta i ultima que posar-he es aquesta, que reflexeix més clarament la superstició de la dona. He tapat el ull i sonric una mica perqué doni la sensació de "diabolic".

Ultima i definitiva; Foto Edgar Allan Poe

He estat fent fotos i provant distintes idees, enquadraments etc.
I he escollit una que m'a agradat força, ara hem falta retocarla i després las posaré al blog.
Explicaré com van una mica.
La foto final que he escollit perteneix al conté de Edgar Allan Poe de "El Gat negre".
Surt la meva figura com a autorretrar, com si jo fos la dona quan mor a mans del protagonista, i al costat ( hi ha unes altres on surt sobre meu) el gat negre ( qe casualment tinc una gateta negra que m'ha fet de model per l'ocasió).
Surto plena de sang i amb "l'estética Poe" de la qual sempre parlan les Annes
I tinc que donar les graciés a la meva germana que fa caracterització i m'a ajudat molt amb el tema del maquillatge, la estética de la foto etc.
M'ha pintat tota d'un color molt claret, i després m'ha dibuixat ojeras, a fet ferides, etc. La veritat esque sense el seu ajut no m'habria sortit gairé bé.
I jo ara terminaré de fer uns retocs a la foto que vui posar menys llum per fer-la una mica més gòtica, desenfocar ( i bueno, prendre mà al phosotoshop generalment) i la posaré en el blog.

Per fí!!

Ressenya. Jordi pericot: 20 anys d'art cinètic (1964-1984)

Joan Pericot és un artista que va néixer el 1931. Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona. A pesar de estar ocupat estudiant i treballant, dedicava una mica del seu temps a explayar-se en el món del art .L'art que fa Joan és variat, però totes les seves obres consten del mateix tema; el moviment.

Juga amb els seus quadres donant efecte de moviment, també juga amb volúm, ombres, etc.

Alguns exemples de les seves obres:

·Cara nova d'etiqueta (1967)

Oli sobre tela

Aquest ès un exemple de pintura cinètica. En aquesta obra només utilitza pintura per representar el moviment. M'agrada bastant el efecte que consegueix en la part dreta de la cara, intenta que es noti el moviment que fa el home amb el cap, i està vent aconseguit.

·Egomassa (1984)

Pintura sobre fusta

En aquesta obra Jordi vol transmet una font de ego dibuizant-se a sí mateix repetit durant tot el quadre. Utilitza també la técnica de pintura sobre fusta, en aquest quiadre no sembla que tingui la intenció de fer moviment en la imatge, és un altre tema.

MeRda (1894)

Pintura sobre fusta

De totes les seves obres, per ami, la millor amb diférencia. En aquesta obra també fa servir el moviment, aquest cop de la boca humana per que és pugui saber que diu clarament "merda" sembla una crítica a alguna cosa, pero benbé, no se si es així i si ho es, perqué.Amés la forma que pinta els quadres Jordi Pericot són genials, te tocs moderns tipus (Audrey Hearpor..)

Espai 88 en progressió perpendicular

625 T.a T.a en blau i verd (1971)

Metraquilat sobre pintura

Aquesta obra ( no s'aprecia res a la foto) és totalment, i clarament visió obica. A muntat una pintura i una lamina de metraquilat ondulades de forma , que fa efecte obtic.

Espai 12 (1967)

Fusta , acer i pintura

En aquesta obra utilitza a part d'efectes optics, utilitza els reflexos de les làmines de metal per reflexar la pintura d'una fomrma abstracta i uniforme . És de les seves obres més completes, ja que, dintre de una sola obra, combina; pintura, moviment, volúmen..